Bages 2014

Sallent

Text: Francesc Serra i Sellarrés

Sallent era durant els anys de la Guerra de Successió la vila més important del Pla de Bages després de la ciutat de Manresa. Els salts d’aigua del riu Llobregat havien desenvolupat una activitat preindustrial que va facilitar el desenvolupament i creixement de la vila. Els sallentins prengueren partit a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria, enviant els seus sometents a lluitar contra l’exèrcit borbònic. L’agost del 1713 la vila va ser cremada per les tropes borbòniques, poc després de fer-ho a Manresa.

El gener de 1714 una divisió de l’exèrcit borbònic arribà a Sallent i es disposà a ensorrar i a cremar la vila per ser adicta a l’arxiduc Carles. Els sallentins es van concentrar al portal del pont per defensar-se, però els soldats borbònics van penetrar a la vila. Molts sallentins es tancaren a l’església. En l’assalt borbònic de Sallent de 1714 hi van morir uns 60 catalans i alguns altres foren executats a ganivetades, com el batlle Bernat Coromines i el conseller Francesc Alzina. El notari sallentí Rafel Conangla fou penjat a la forca a la plaça major de Manresa com a repressàlia.

Poc temps després, el 5 de juliol, es presentà una divisió de tropes de cavalleria borbònica, manada per Francesc Gaxigas, que exigí a la vila de Sallent que posés en peu de guerra els seus homes i exigí el cobrament d’importants tributs. Per no haver pogut entregar una càrrega d’oli i 300 estaques de fusta de dotze pams de llargària, el 8 de setembre el Conde de Montemar féu presoner al rector de Sallent, Josep Casassayes i Calvó, mantenint-lo retingut fins que els tributs foren pagats.

Sallent fou probablement la tercera vila de la comarca del Bages, després de Cardona i de Manresa, que més es significà durant la Guerra de Successió, tant pel que fa a la seva col·laboració amb sometents a la causa de l’Arxiduc Carles com a la repressió que en féu l’enemic. Sallent és avui, després de Manresa, durament cremada el juliol de 1713, un dels exemples més clars de repressió i atac de les tropes borbòniques sobre la població civil catalana.