Bages 2014

Manresa

Text: Francesc Serra i Sellarrés

Manresa va ser una de les ciutats catalanes més repressaliades pels borbònics durant la Guerra de Successió.

El seu posicionament a favor de l’exèrcit austriacista va ser castigat amb una desmesurada severitat. El 13 d’agost de 1713 un gran exèrcit borbònic a les ordres del general José de Armendáriz va incendiar la ciutat de Manresa. La ciutat, que el juliol de 1713 havia jurat fidelitat al generalíssim borbònic duc, va donar suport una setmana més tard a la resistència catalana, en el moment de presentar-se a la ciutat el coronel austriacista Josep de Peguera i de Cortit amb 60 cavalls demanant la mobilització manresana a favor de la resistència. La ciutat va formar la seva coronela i en sortiren uns 400 combatents capitanejats per Joan Sobrebals. Assabentat el duc de Pópuli de la rebel·lió manresana contra l’obediència borbònica, va enviar el dia 3 d’agost un gran exèrcit format per 4.000 soldats borbònics a les ordres del tinent general José de Armendáriz i del general de batalla José Carrillo de Albornoz, conde de Montemar, per tal de repressaliar la ciutat de Manresa.

Aquest va ser el motiu que va empènyer el duc de Pòpuli a ordenar al general Armendáriz la crema de la ciutat de Manresa. Sembla ser que inicialment, Armendáriz va ordenar cremar les cases de les famílies austriacistes i d’aquells que havien marxat de la ciutat amb la crida de la Diputació i, perquè l’incendi no es descontrolés, va ordenar als veïns que retiressin la pólvora de les seves cases. Les flames, però, van créixer i es van escampar. La força del vent va fer cremar també algunes cases distants i algunes porcions de pólvora que els habitants tenien guardades a casa o senzillament se n’havien oblidat de feia temps. El foc va créixer amb tanta força que els soldats, atemorits dels crits dels ciutadans i dels perills que consideraven propers, van desmuntar les guàrdies. Els habitants es van apartar del perill del foc, però abans d’aconseguir-ho en quedaren alguns de sepultats entre les runes. En total, van ser cremades unes 522 cases, la meitat de la ciutat. L’incendi va deixar ensorrada la Plaça Major, el carrer de Sant Miquel, el carrer de Sobrerroca, el raval de Sant Andreu, el carrer de la Codinella, el carrer de Santa Llúcia, el carrer de Galceran Andreu, el carrer del Carme, i l’església del Carme, entre d’altres. El mateix dia els borbònics cremaven també el nucli de Salelles.

L’incendi borbònic de Manresa és una gran mostra de la clara voluntat del duc de Pópuli d’exemplificar la repressió estenent el terror, per tal d’obtenir la submissió dels pobles de la Catalunya central. L’incendi de Manresa va motivar que moltes poblacions es passessin a l’obediència de Felip V. A part de Manresa, els borbònics, aplicant la tàctica de la terra cremada, es dedicaren a calar foc i reprimir durament els pobles i viles amb focus de revolta antiborbònica. Entre les altres viles cremades o “socarrades” en destaquen Arbúcies, Caldes de Montbui, Esparreguera, Espinelves, Oristà, Peramola, Prats de Lluçanès, Sallent, Sant Feliu Sasserra, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Quintí de Mediona, Teià, Terrassa, Torelló, Viladrau i Vilassar.

El 4 de setembre de 1714, una setmana abans de la caiguda de Barcelona, Manresa va tornar a viure un important fet bèl·lic. El Marquès del Poal, amb els seus fusellers, va ocupar la ciutat i va atacar la seva guarnició borbònica, el regiment napolità de la Basilicata, que es va fer fort als convents del Carme, Sant Domènec, Sant Francesc i la Seu. El dia 5, l’exèrcit del Marquès del Poal va intensificar l’atac i es va fer amb el control de la ciutat. Els fusellers catalans van aconseguir entrar a la Seu de Manresa, on s’havia refugiat una part important de la guarnició borbònica. Es van produir molts estralls a dins de la basílica, seguits d’un gran incendi que va destruir tot l’interior. El mateix dia 5, en saber-se que el Conde de Montemar venia en auxili de la guarnició borbònica assetjada, l’exèrcit del Marquès del Poal va abandonar la ciutat. Un dels morts en aquest combat fou Félix Álvarez de la Escalera, coronel del regiment de la Basilicata, que va caure mort als peus de la muralla del Carme.

Manresa conserva actualment un interessant patrimoni barroc que es pot seguir per una ruta turística al voltant de l’Ajuntament, l’Edifici dels Jutjats, la Cova de Sant Ignasi, la col·lecció del museu comarcal, i els diversos casals barrocs de la ciutat. Tots aquests edificis, juntament amb la Seu, la imponent basílica gòtica de la ciutat, són testimonis vius dels fets de la Guerra de Successió.

 

christian friedrich

Llegeix més

Dissabte, 6 de juliol de 2013

Manresa recrea la crema de la ciutat a mans de les tropes borbòniques (totes les imatges)

 

Manresa, un referent nacional com fa 300 anys

La Guerra de Successió va ser molt desfavorable per als interessos catalans. Fa 300 anys, Catalunya va perdre la seva legislació i les seves institucions de govern, però a més a més va ser víctima d’una política repressiva que, en molts aspectes, es podria dir que encara perviu.

veure programa Quadriptic Tricentenari (10-04-2014)

més informació: Àrea de cultura de l’Ajuntament de Manresa

 

Catalunya i la Guerra de Successió.

Exposició del 16 d’abril al 22 de juny de 2014.

veure programa Diptic expo1714

Més informació:

http://www.ajmanresa.cat/tricentenari1714
http://www.manresaturisme.cat/cat/

La Guerra de Successió al Dia Internacional dels Museus

16, 17 i 18 de maig de 2014
Els museus, aquestes institucions que conserven el nostre
patrimoni per llegar-lo a les generacions futures, obren les portes
per donar a conèixer les col·leccions i activitats.
Enguany podreu apropar-vos a la Guerra de Successió: pólvora,
galons, art, música i jocs per conèixer els fets històrics i per
saber com es va destruir i reconstruir la ciutat.
Tothom hi està convidat!

veure programa: Dia Internacional dels Museus

Espai d’interpretació de la Guerra de Successió al Museu Comarcal de Manresa

Espai Museu Comarcal

Ruta 1714. Manresa, vila cremada

Itinerari Manresa Vila Cremada

La Seu de Manresa

LaSeu

Monogràfica de la Guerra de Successió

publicat per la revista Dovella (Tardor 2011)

Dovella 107