Bages 2014

Cardona

Text: Francesc Serra i Sellarrés

Cardona va ser una de les viles catalanes amb més transcendència durant la Guerra de Successió.

El seu castell, darrer baluard en caure en mans de Felip V, va resistir victoriosament nombrosos atacs de les tropes borbòniques. La seva capitulació es va produir una setmana més tard que la de Barcelona i quan tot el país ja es trobava sota control de l’exèrcit borbònic. Hi ha tres fets de la Guerra a Cardona que destaquen per la seva magnitud: el setge de Cardona de novembre i desembre de 1711; el setge de finals d’octubre de 1713; i la capitulació del castell, el 18 de setembre de 1714.

El dia 17 de novembre de 1711 l’exèrcit borbònic va atacar la vila de Cardona i va posar setge al castell. Dirigia l’ofensiva el comte de Muret, que portava ordres directes del generalíssim borbònic duc de Vendôme, instal·lat a la vila de Calaf. Ocupada la vila de Cardona després d’un vigorós combat amb els seus defensors, els borbònics instal·laren bateries de canons per poder batre el castell. Des de la plaça de la Fira, el Campet i la Coma del Dr. Castellet els borbònics bateren el castell durant 34 dies. La guarnició del castell estava formada aleshores per 2.000 soldats de diferents nacionalitats, d’entre els quals hi havia el regiment català de la Diputació del General. Era governador del castell el coronel Manuel Desvalls i de Vergós i comandava les tropes el general comte d’Eck, que havia estat enviat a Cardona pel mariscal Guido von Starhemberg, per tal que es fes càrrec del comandament la guarnició del castell.

L’exèrcit borbònic va arribar a mobilitzar uns 11.000 soldats assetjant la fortalesa de Cardona, i en veure la poca eficàcia dels bombardejos de l’artilleria, passaren a excavar mines per tal de fer caure les muralles de la fortalesa, però els seus esforços no donaren grans resultats. El dia 21 de desembre un gran destacament de l’exèrcit austriacista, format per uns 4.300 soldats i prop de 3.000 sometents, atacà el cordó del setge borbònic per tal d’alliberar el castell i introduir-hi els socors. Dirigia l’operació el tinent general Baró de Pathée, que comptava amb l’assistència d’importants militars austriacistes com el comte de Traun, el general Rafel Nebot i els coronels Gehlen, Edward Stanhope i Antoni Desvalls, marquès del Poal. L’endemà dia 22, després d’haver vençut els borbònics en la dura i intensa batalla de la Querosa i els Escorials, l’exèrcit austriacista aconseguí introduir els socors al castell i els borbònics, derrotats, aixecaren el setge. En el total de la batalla hi hagueren uns 2.200 morts, la majoria, prop de 1.500, de l’exèrcit borbònic. Des d’aquell moment, el castell de Cardona, amb Manuel Desvalls com a governador, va resistir a l’ofensiva borbònica fins al final.

Des del castell, l’exèrcit català del marquès del Poal, germà de Manuel Desvalls, s’anava desplaçant per l’interior de Catalunya atacant les guarnicions borbòniques i els destacaments que es movien pel territori. Després d’haver resistit el llarg setge de 1711 i un fort atac a finals d’octubre de 1713, el baluard de Cardona, debilitat de provisions i municions, acabà capitulant el 18 de setembre de 1714, després d’haver-se pactat la seva capitulació com una de les principals condicions imposades pel duc de Berwick en la capitulació de Barcelona.

El castell de Cardona, avui convertit en parador de turisme, és el símbol de la resistència catalana a la Catalunya central i, al mateix temps, representa la cara menys amarga de la derrota del 1714, ja que va ser la fortalesa inexpugnable i va lluitar fins al darrer moment. 

Enllaços:

Festivitats

festivitat-01

10 de setembre de 2013

Acte de commemoració de la Diada.

Discurs de l’alcalde de Cardona, Il.lm. Sr. Ferran Estruch i Torrents, i parlament de les autoritats al Saló de Sessions de l’Ajuntament. A continuació, encesa de la flama de la resistència catalana custodiada per Cardona i lectura del manifest del Memorial 1714, a càrrec de l’Associació Memorial 1714, davant el monument de l’Onze de Setembre.

Sortida en comitiva cap al castell. Ofrena floral al baluard de Sant Llorenç, en memòria dels defensors del castell en la Guerra de Successió (1711); lectura del manifest a càrrec d’un alumne de l’escola Mare de Déu del Carme. Interpretació del Cant dels Segadors a càrrec de la Banda de Música de Cardona.

Llegeix més

festivitat-03

11 de setembre de 2013

Diada Nacional de Catalunya.

Ofrena floral al monument commemoratiu de l’Onze de Setembre de 1714. Discurs institucional, interpretació de l’Himne Nacional de Catalunya, a càrrec de la Coral Cardonina i galeig dels Trabucaires de Sant Ramon de Cardona.

Llegeix més

festivitat-00

Del 14 al 18 de setembre 2013

Aplec de Cardona.

Té com a objectius principals commemorar, recordar i divulgar els fets històrics succeïts a Cardona durant la Guerra de Successió, especialment el dia 18 de setembre, així com reivindicar les llibertats perdudes d’aleshores ençà i fomentar la cultura popular catalana. Organitzat per l’Associació Cultural 18 de setembre de Cardona, l’Aplec compta amb recreacions històriques, conferències, concerts, activitats infantils… relacionades amb la història de la Guerra de Successió a Cardona

Llegeix més

La visita a Cardona

El castell de Cardona, avui convertit en parador de turisme, és la icona de la resistència catalana a la Catalunya central. A més dels seus imponents baluards, podem veure també la creu de bales de canó que hi ha al baluard de Sant Llorenç en commemoració del setge de 1711. Altres elements arquitectònics visibles d’aquest patrimoni són la casamata i el camí cobert, així com també la canònica de Sant Vicenç, joia del romànic català.

Pels volts del 18 de setembre, Cardona commemora els fets històrics succeïts a la vila de Cardona durant la Guerra de Successió amb una representació teatral que reconstrueix amb fidelitat històrica la capitulació del castell, seguit d’una solemne baixada de torxes i altres actes festius i commemoratius.